InstitucionalCiutadansProfessionals
Plana d'inici SSIBE Mapa Web de navegació contacte Accés Restringit
professional
  INSTITUCIONAL
  CIUTADANS
  PROFESSIONALS
FACULTATIVO, quieres trabajar con nosotros?  
JORNADES I CONGRESSOS  
Gestió del coneixement - Formació  
Activitat Científica  
Enllaços  
Borsa de treball  
  NOTÍCIES

 
 
 
 

borsa de treball

Gestió del coneixement - Formació

  1. INTRODUCCIÓ

Tot i que la Gestió del Coneixement pot semblar un concepte de recent implantació i relativament vinculat a les modes –diguem-ne- conceptuals, en l’actualitat tothom és conscient que en les organitzacions s’aglutina, es genera i es transmet molta informació que cal gestionar; en definitiva, coneixement. De vegades però, aquest coneixement -font d’avantatges competitius i per tant la via de creixement- es troba dispers en les ments de les persones i en la manera com fan les coses i no és fàcil identificar-lo i sistematitzar-lo. La disciplina de la Gestió del Coneixement s'ocupa de la identificació, la captura, la recuperació, la compartició i l'avaluació del coneixement de les organitzacions. L'objectiu principal és que tot el coneixement que hi ha en una organització pugui ser utilitzat per qui el necessiti per tal d'actuar de manera adequada a cada moment.

En aquest marc, l’abast de la Gestió del Coneixement pot ésser molt ampli segons tingui per objectiu treballar més els sistemes, les tecnologies i les comunicacions, els processos o la pròpia finalitat. En el nostre entorn concret, i agafant com a referent models organitzatius amb una cultura de Formació Continuada més arrelada, enfoquem la gestió del coneixement a l’organització com una evolució natural del concepte de formació, però no amb una visió reduccionista sinó com a plataforma que possibiliti paulatinament extendre l’esperit d’aquesta disciplina a d’altres àmbits.

La nostra organització –com tota aquella que ofereix serveis- té una necessitat d’adaptació, de canvi, de millora i d’aprenentatge continu. Això suposa gestionar una informació, un coneixement que tant pot sorgir de la pròpia organització, com procedir de l’exterior.

Existeixen diferents fonts per vehiculitzar l’aprenentatge; d’entrada, sembla evident que una part del mateix s’ha d’adquirir fora de l’organització, doncs hi ha una necessitat d’actualitzar-se, de conèixer maneres de treballar diferents, en altres centres, etc... Tradicionalment s’ha donat moltíssima importància a aquest tipus d’aprenentatge, però certament és necessari extrapolar les experiències adquirides fora tot i aplicant els coneixements, però adaptant-los a la realitat de cada institució, de cada lloc de treball. En aquest procés s’esdevé el veritable aprenentatge, aquell que possibilita el canvi adequat donant resposta a les necessitats específiques. Ens adonem que moltes vegades busquem el coneixement i l’aprenentatge fora de l’organització quan el podem trobar dins, essent aquest fins i tot més adequat.

No és fàcil gestionar el coneixement de dins les institucions i amb probabilitat es planteja:

  • com es pot fer aflorar el coneixement dels professionals ?

  • en quin grau el tenen ?
  • fins a quin punt és suficient ?

  • només podrem treure profit del coneixement dels professionals ?

  • quins altres tipus de coneixement poden ajudar a l’organització al desenvolupament i millora continua, en sentit professional, assistencial i de cares a l’usuari ?

Davant la necessitat de respondre a aquestes preguntes, va néixer el concepte de Gestió del Coneixement, concepte molt vinculat a la necessitat d’evolucionar cap a una organització que aprèn de si mateixa.

La majoria de les organitzacions treballen –en major o menor grau i amb major o menor consciència- el concepte de gestió del coneixement, tot i utilitzant unes eines comunes. Però aquelles que treballen sobre el concepte d’organització que aprèn (learning organization), són les que es diferencíen en fer una oportuna gestió de la informació que es desprèn de la utilització de les eines emprades.

Estructurem la Gestió del Coneixement de l’organització en quatre àrees principals sobre les que cal treballar:

  1. aconseguir la informació-coneixement que ens ajudarà a mantenir un aprenentatge continu.
  2. transformar aquesta informació en coneixement aplicable.
  3. compartir el coneixement.
  4. avaluar i adaptar.

 

2. FONTS D’INFORMACIÓ - CONEIXEMENT

Bàsicament podem parlar de dos tipus de coneixement dins l’organització :

2.1 Tangible i mesurable

També anomenat estructural, és tota aquella informació o coneixement que podem extreure dels suports materials de l’empresa.

Bàsicament serà l’acumulat als sistemes d’informació. En aquest sentit parlem sobretot de l’eina informàtica de la que disposem per tal de guardar, ordenar, classificar i transformar la informació derivada de la pràctica assistencial diària, en coneixement aplicable. També es contemplen altres informacions no clíniques registrades en d’altres aplicatius.

També és coneixement tangible -en menor mesura- la informació que ens facilita l’anàlisi de l’evolució en funció de les necessitats de les estructures i la distribució dels diferents espais de l’organització.

  1. La Gavina. Història Clínica Informatitzada.

    La informatització de l’Història Clínica és un procés que té com a objectiu clau el compartir –entre els diferents professionals implicats - una única font d’informació en relació als diferents episodis assistencials que es prestin a un usuari. La compilació de dades, de resultats de proves, d’imatges, de diagnòstics, de comentaris, d’intervencions i de tractaments –entre d’altres- permeten als professionals tenir un coneixement ampli, complet i multifactorial en relació al pacient, tot i permetent-lis optimitzar les seves accions sobre ell i enriquint en gran mesura el seu coneixement.

    L’eina per a materialitzar la Història Clínica informatitzada és el programa informàtic La Gavina, on es recullen totes les dades tant administratives com assistencials, derivades dels processos prestats a l’usuari dins l’organització. És de desenvolupament propi i sobre el que s’introdueixen canvis i es modifiquen estructures amb l’aportació directe dels professionals que la necessiten i la utilitzen Els professionals tenen diferents nivells d’accés, registre i possibilitat de modificació segons el rol laboral que desenvolupin i sempre sota l’oportuna llicència i permís.

    La Gavina conté diferents aplicacions que faciliten la tasca en funció de l’àmbit de treball i d’on es dugui a terme l’assistència en concret: Urgències, Consultes Externes –en totes les seves especialitats-, Hospitalització, Rehabilitació, Diàlisi, Laboratori, Farmàcia, Quiròfan, Hospital de Dia, Atenció Primària i Atenció Sociosanitaria.

    La gestió de la informació continguda en La Gavina té dues vessants. Per una banda aquella que de forma individual fa el propi facultatiu i l’aplicació que se’n deriva a la seva praxi professional contínua. Per l’altra, el resultat de la informació introduïda i la transformada.

  2. Dades publicades.

La gestió del global de la informació introduïda en diferents àmbits de treball –assistencial i no assistencial- es transforma i es materialitza en diferents suports com ara dades publicades de forma agregada, o transformades en indicadors, informes, quadres de comandaments, etc...., essent eines fonamentals per a la presa de decisions. Tots aquests suports són coneixement aplicable pels diferents professionals de l’Entitat; d’aquesta tranformació se’n ocupa el Departament d’Avaluació, Informació i Recerca.

Aquesta unitat, periòdicament i a petició de diferents professionals, directius i fins i tot de l’Administració, facilita els resultats d’una sèrie d’indicadors tot i analitzant tendències que serviran per a implementar punts de millorar ens els diferents processos i procediments. Aquestes accions de millora sempre estaran subjectes a avaluació contínua i possibles modificacions.

Definirem com intangible tot aquell coneixement que tenen els professionals que desenvolupen la seva tasca diària a l’organització. És el coneixement que tenen incorporat les persones; el teòric, l’adquirit a qualsevol centre educatiu, l’adquirit com a conseqüència de l’experiència professional, el resultant de la relació amb d’altres professionals de l’Entitat o de fora, etc... Aquest, és un coneixement de difícil mesura i encara més complicat de fer aflorar, classificar, difondre i avaluar.

Per tal de gestionar el coneixement dels treballadors de l’organització i transformar-lo en formació-informació-coneixement, es duen a terme una sèrie d’accions amb la intenció principal de compartir-lo i facilitar eines per seleccionar la informació aplicable a la pràctica professional.

  1. Sessions Internes.

Es duen a terme diferents tipus de sessions amb l’objectiu principal de compartir, donar a conèixer eines que facilitin la feina diària i posar en comú diferents punts de vista d’una mateixa situació per tal d’implantar punts de millora:

  • Sessions Internes de servei, unitat o departament. Tant es desenvolupen en àrees assistencials com no assistencials. Segons l’àmbit de treball són sempre – o ocasionalment- multidisciplinars per tal de fer més enriquidor el resultat. El contingut pot ésser la discusió de casos, de circuits i procediments o poden versar sobre aspectes organitzatius.
  • Sessions Generals Hospitalàries. Bàsicament són de dos tipus, dirigides i obertes a qualsevol professional de l’Entitat i/o específiques per categories professionals. El contingut d’aquestes sessions es planteja durant el procés de Detecció de Necessitats del Pla de Formació i es busca -entre els diferents equips implicats- que el tema a exposar sigui d’interès per altres serveis del mateix col.lectiu professional o pel personal en general. La intenció d’aquestes sessions -a banda de la transmissió de coneixement-informació-, és integrar als professionals no només dins d’un servei determinat, sino en el marc general de l’organització buscant la transversalitat.
  • Sessions de Coordinació entre línees assistencials. Per tal de potenciar la coordinació entre línees en el marc de la l’organització integrada que som, i per tal de fer efectiu a la pràctica el contínum assistencial sobre l’usuari, els serveis especialitzats de l’hospital periòdicament fan sessionss en els centres d’atenció primària, on prenen el rol d’interconsultors.

  1. Cursos de formació
  • Cursos de Formació Interna (exposat en l’apartat 3.2)
  • Cursos de Formació Externa. Malgrat és inherent a tot procés d’aprenentatge l’aplicació –i per tant reversió- del coneixement adquirit fora al sí de l’empresa en el marc de la praxi professional habitual, aquelles accions formatives d’importància econòmica que l’entitat subvenciona, incorporen la formalització d’un pacte entre treballador i empresa, que especifica aquesta reversió i que s’estipula la col·laboració docent si és el cas.

Rotacions.

Serveixen per adquirir coneixements en una matèria determinada, per entendre la continuïtat i els efectes generals d’un procés –lluny de tenir només el coneixement parcel.lat de la fase on un intervé- i evidentment una millora personal.

  • Rotacions Internes. Es programen diferents períodes de rotacions de professionals de l’organització que es duen a terme en diferents àrees del mateix servei i/o diferents serveis o àmbits de la mateixa entitat.

Complementàriament, determinats serveis, per les seves característiques, tenen estipulat -periòdicament i amb una freqüència determinada-, la rotació dins del propi servei en el sentit de potenciar la polivalència en les diferents àrees del mateix tot i evitant l’especialització allà on no es fa necessària; això permet que en les sessions internes hi hagi diversitat de punts de vista i s’enrriqueixi la generació de punts de millora. Exemples d’aquesta sistemàtica els trobem en el col.lectiu d’Infermeria: a UCIES rota períodicament per VAM, Pediatria, Traumatologia; a la 3era planta d’Hospitalització es rota períodicament per Ginecologia i Pediatria; al Bloc Quirúgic es rota pels diferents Quiròfans i la unitat de reanimació –entre d’altres-.

  • Rotacions Externes. Es programen stages professionals en d’altres centres bàsicament quan hi ha la necessitat d’aprenentatge d’una tècnica concreta. L’objectiu és que el professional –degudament entrenat- incorpori la tècnica a la nostra empresa i –més enllà d’això- s’erigeixi com a docent intern si és factible.


    La programació, el control i l’avaluació de la majoria d’aquestes eines facilitadores de la transmissió del coneixement, queden registrades al Pla de Formació i a la Memòria que el Servei de Formació elabora anualment.
  1. DE LA INFORMACIÓ AL CONEIXEMENT APLICABLE

Els recursos més habituals per dur a terme aquest propòsit i com a resultat del coneixement adquirit i transmès amb les eines exposades al punt anterior, són l’elaboració de material de suport i la creació forums de debat per a discutir la implantació de punts de millora .

  1. Elaboració de procediments normalitzats.

El procediment per elaborar qualsevol procediment, protocol o guia serà el mateix –tant si es tracte de material clínic (que serà la majoria) com documents no assistencials- i en tots cas seguirà la norma establerta: Norma bàsica sobre procediments

  • Creació d’un grup de treball multidisciplinar amb un objectiu determinat. Un cop s’ha definit el protocol o guia clínica a realitzar, es determinen quins professionals hi participaran i d’aquests qui en serà el responsable. Per tal d’aconseguir diferents punts de vista i opinions enriquidores, es buscaran professionals de diferents serveis, àrees i fins i tot centres de l’Entitat.
  • Reunions periòdiques. Es programarà un timmimg de trobades amb una periodicitat i amb uns objectius personals predeterminats, per tal de finalitzar el projecte durant el període establert.
  • Aprovació estament responsable. Un cop finalitzat el protocol o guia, el Comandament responsable o l’estructura pertinent (com ara la Comissió Assistencial, la Comissió de Seguretat i Salut…) haurà de donar el seu vist-i-plau.
  • Aprovació pel Consell de Direcció. Posteriorment, es sotmetrà a l’aprovació per part del Consell de Direcció.
  • Difusió, execució i avaluació. Un cop aprovat es procedirà a realitzar la difusió entre els professionals de l’organització implicats; segons a qui va dirigit el canal de difusió serà un o altre (presentació general, presentació a un servei de terminat…), però sempre s’arxivarà a la Intranet.

Posteriorment els responsables de cada unitat o servei afectat s’encarregarà de la implantació del protocol.

Finalment i passats uns mesos, es fa l’avaluació. El responsable del grup de treball és qui fa el seguiment de la implantació sobretot mitjançant entrevistes amb supervisió i cap de serveis pel que fa a la vessant clínica, i professionals diversos. Si s’hagués de fer alguna modificació, es tornaria a engegar el grup de treball i es reiniciaria el procés.

  1. Comissions i comitès.

Es disposa d’una vintena d’ells, distribuïts en assistencials i no assistencials. Cadascun té una funció determinada, entre elles assessorar a la direcció, als caps de servei i en definitiva, a tot aquell professional que tingui algun dubte davant una situació determinada. Igualment, tenen la funció de desenvolupar, consensuar i difondre alguns dels protocols, accions de millora, circuits de l’organització etc...

Alguns d’aquests fòrums són de caràcter consultiu, interdisciplinari i creats per a l’anàlisi i assessorament de qüestions que els afecten directament als participants. Altres tenen la finalitat de coordinar, optimitzar i facilitar el desenvolupament normal d’un àrea determinada, etc.. En tot cas són de constitució multidisciplinar.

De cada Reunió que es celebra es realitza una acta, on queden plasmats els temes tractats, conclusions que se n’han extret i per últim la persona responsable de dur a terme els punts de millora als que s’ha arribat consensuadament. D’aquesta acta se’n fa l’oportuna difusió entre els integrants.

En l’actualitat les Comissions i Comitès en funcionament són:

  • Comissió Assistencial
  • Comissió Atenció Primària
  • Comissió Assessora UD MFiC
  • Comitè Ètica Assistencial
  • Comissió de Farmàcia
  • Comissió HCI d’AP
  • Comissió d’Infeccioses
  • Comissió de Mortalitat
  • Comissió Oncològica
  • Comissió Quirúrgica
  • Comitè de Recerca
  • Junta Assistencial Facultativa
  • Comissió HCI Hospital
  • Comissió de Supervisió
  • Comitè de Transfusions
  • Comissió SITIC
  1. Grups de treball ad hoc

Ocasionalment i en funció de les necessitats puntuals de l’organització, es creen uns grups de treballs per tal de gestionar una situació determinada. Les conclusions es recullen en actes o en d’altres documents específics.

En l’actualitat els Grups de Treball en Funcionament són:

  • Grup de treball encarregat de la gestió de llits. Els professionals participants s’encarreguen d’analitzar la situació actual i les disfuncions que comporta, modificar, organitzar i difondre els circuits necessaris per tal d’implementar unes accions determinades per millorar el control dels ingressos/altes a les plantes d’Hospitalització, i que afecten a diferents àrees com ara Admissions, Infermeria, Neteja, Urgències, Quiròfan…. i evidentment als seus professionals.
  • Grup de treball per a la detecció de necessitats de formació. Anualment, el mes de novembre es crearà un grup multidisciplinar de professionals que -conjuntament amb el Coordinador de Formació- recolliran les necessitats formatives de tots els professionals de l’organització. L’objectiu final és assegurar que es tracte d’un procés participatiu i que les necessitats que sorgeixen de la pràctica diària del treballador i de l’activitat de l’empresa, s’integri amb els objectius estratègics de l’Entitat.

     

  1. COMPARTIR CONEIXEMENT


Fins ara s’han comentat eines per compartir coneixement entre grups reduïts de manera que se’n treguin conclusions, s’elaborin pautes d’actuació que ajudin al desenvolupament diari de la tasca professional. Però com podem fer que aquest coneixement arribi al màxim número de treballadors possible ? o a aquells que ho requereixen? i fins i tot aquells que ho requereixen i que no pertanyen a la nostra organització?

Per aconseguir-ho disposem de moltes eines (algunes d’elles ja comentades) i que poden classificar-se en:

  1. Eines Actives.

Són fòrums de transmissió d’informació i coneixement directes.

  • Accions formatives internes incloses en el Pla de Formació

_dades_aurora-- Xarxa Interna Compartida --Tauler d'AnuncisActivitats de Formació.

  • Rol docent i tutorial

La participació dels professionals és bàsica i no només en l’aspecte discent, sinó en la vessant docent; cal potenciar la formació en cascada. L’objectiu és que com a mínim el 50% dels docents de les accions formatives internes siguin treballadors de la pròpia organització. La tendència futura serà potenciar cada vegada més aquest rol entre els professionals de l’entitat. Això ens ajudarà a prendre consciència de la necessitat de compartir informació/formació i transformar-la en coneixement aplicable, facilitant a la vegada mitjans de difusió i buscant l’aprofitament de tots els professionals de l’Entitat.

Compartir el coneixement de la nostra organització amb futurs professionals tot i contribuint al seu desenvolupament curricular és també un dels principis que regeixen la nostra entitat. En aquest sentit té la màxima importància potenciar el rol docent i/o tutorial que han d’assumir els nostres col·laboradors.

En concret aquesta estratègia es plasma en la pròpia Unitat Docent de Medicina Familar i Comunitària que incorpora metges en fase de formació d’especialitat.

D’altra banda, en l’establiment de convenis institucionals que permeten als estudiants provinents de diferents àmbits de la formació reglada, cursar pràctiques curriculars en el sí de les nostres empreses (Universitats, IES). En aquest sentit cal destacar la col·laboració amb la Universitat de Girona/Escola d’Infermeria amb qui s’ha conveniat la dotació de professors associats i amb el Departament d’Ensenyament/IES Palamós pel desenvolupament de Cicles Formatius.

  • Jornades científico-professionals

L’entitat té l’objectiu de potenciar i facilitar l’organització de jornades científiques que apleguin professionals d’un mateix àmbit o especialitat, però de diferent procedència, per tal de crear plataformes d’intercanvi de coneixement.

En concret, entenent la recerca com a font de generació de coneixement, SSIBE organitza bianualment i des de l’any 2003 - de forma pròpia- una jornada de recerca al Baix Empordà, que està estrictament dedicada a compartir coneixement entre els professionals del nostre àmbit.

L’activitat que es fa en aquesta línia es recull en la Memòria de Formació anual.

  1. Eines Passives.

Són plataformes d’informació i suports documentals que permeten compartir coneixement passivament, l’intranet corporativa i la documentació.

  • Intranet

L’intranet corporativa, és una eina per la millora de la gestió de la informació personal. A la intranet, s’hi troben diferents seccions a través de les que qualsevol professional de l’Entitat té accés a protocols, guies clíniques, actes de comissions, circuits, procediments, etc…

La secció més important de consulta és la Xarxa Interna Compartida (XIC) on no només hi ha tot tipus de guies d’actuació tant assistencial com no assistencial, sinó que també es poden consultar altres dimensions conceptuals, estructurals i estratègiques de l’organització.

En aquest moment s’està treballant sobre un projecte d’incorporació a l’intranet d’una secció on hi hagi espai per compartir opinions, experiències professionals en determinats temes, tipus blogs, foros de discussió, etc… En tot cas gestionat per un responsable designat pel departament de comunicació i la comissió SITIC. L’idea és limitar el període de comunicacions d’un determinat tema en 2 , 3 o 4 mesos en funció del contingut i posteriorment el dinamitzador d’aquesta eina serà el responsable de publicar les conclusions a les que s’hagin arribat i fer-ne la conseqüent difusió.

  • Suport documental en paper.

Són els protocols, les guies d’actuació, els circuits i procediments als que tenen accés els treballadors de cada servei, unitat o departament. Físicament es disposen de còpies de tot allò que afecte directament per tal de que sigui de fàcil consulta pels professionals que hi treballen –amb independència que estigui publicat a la XIC-.

També són totes aquelles dades que encara es registren manualment.

  • Recursos bibliogràfics

En aquest sentit es disposa d’un fons documental (llibres i revistes) distribuït físicament entre la sala de biblioteca i els diferents serveis i centres de l’entitat.

D’igual manera, es pot utilitzar els recursos bibliogràfics on-line.

  • Comunicació científica

Generalment a la nostra Entitat, abans que es publiqui o difongui alguna comunicacó científica, hi ha una intervenció o activitat de recerca, en menor o major mesura. Amb aquest esperit cal potenciar la participació dels professionals tot i assessorant-los en allò que estimin oportú.

En aquest sentit cal fer menció específica al Comitè de Recerca com a gestor i generador de coneixement i el rol de la Direcció d’Avaluació, Informació i Recerca.

Reglament Comitè de Recerca

Aquest coneixement es converteix posteriorment en comunicació científica en qualsevol format (publicació, presentació, comunicació, poster...) i es comparteix tot i publicant-ho a la Xarxa Interna Compartida.

Recomanacions resum comunicació

AVALUACIÓ-FEED BACK

A banda de les avaluacions puntuals de cada eina de transmissió de coneixement, cal mantenir la inquietud de realitzar una avaluació contínua dins del procés de transmissió de coneixement.

Cal ser conscient que les persones aprenen en funció de com les avaluen, potenciar l’autocrítica i facilitar espais per afavorir l’intercanvi de coneixement.

Qualsevol acció de millora implantada a l’organització ha de ser oberta a modificació i facilitar la participació del màxim número de professionals. D’igual manera en els protocols o guies s’articularà data de revisió, doncs han de ser eines dinàmiques i adaptades en tot moment a les necessitats que e canvi constant i ràpid ens comporta.

 
2017 - Serveis de Salut Integrats Baix Empordà - C/Hospital n17-19 Edif. Fleming - 17230 Palamós | Valid XHTML 1.0 | Política de cookies