Qui som

Per conèixer els orígens d'aquest centre, cal remuntar-se al 31 de maig de 1768, data de l'obertura d'un testament. Es té constància de l'existència d'un hospital de pobres anterior, però el fil que ens condueix fins a l'hospital actual sorgeix del llegat de Miquel Costa, un religiós palamosí que va ser ordenat prevere a Cuzco (Perú). A la catedral d'aquesta ciutat va exercir de sagristà, fins al seu retorn a l'Empordà per motius de salut. Fins morir, l'any 1768, va ser rector de Sant Genís a Torroella de Montgrí. Anys abans, però, havia instituït al testament la fundació d'un hospital. També va disposar que es construís una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme (l'única part que es conserva).

L'hospital constava de dues sales: l'una, per a dones, dedicada també a la verge del Carme, i l'altra, la dels homes, anomenada de Sant Miquel. Això és així fins a l'any 1912, en què s'hi emplacen "dos celdas de preferencia para enfermos de pago". D'altra banda, separat del tronc de l'edifici principal, hi havia un pavelló aïllat per a malalties infeccioses. L'any 1915, per reial ordre, el centre és declarat de beneficència particular, la qual cosa dóna lloc a un reglament que estableix un patronat mixt. Crida especialment l'atenció la figura dels "col·laboradors del Patronat": un consell amb els metges, l'administrador, la superiora de les germanes de l'Hospital i vuit persones, dels dos sexes, distingides per la seva caritat. La infermeria, la menaven quatre religioses de l'institut de Sant Josep de Girona.

La Capella del Carme, antiga capella de l'Hospital de Pobres de Palamós.

L'any 1938, en plena Guerra Civil, Palamós és bombardejat i una explosió causa grans danys a l'edifici i el deixa inutilitzat. Els malalts i les religioses es traslladen a Palafrugell. Acabada la guerra, s'habilita per a hospital una casa llogada.

L'any 1941, l'Ajuntament demana a l'Estat una compensació pels danys dels bombardejos i, finalment, Palamós s'incorpora a l'àmbit d'actuació de la Dirección General de Regiones Devastadas. Entre 1946 i 1948, en terrenys adquirits pel municipi, es construeix un nou edifici, que entra en servei l'any 1950. Tenia 38 llits.

El nou hospital s'inaugura el 1952, concebut com a centre benèfic, compaginant alhora la funció d'asil de vells amb la de clínica mèdica. Gràcies a donatius diversos, s'equipa.

En aquell període, l'hospital tenia uns ingressos que, en més del noranta per cent, provenien de les aportacions voluntàries, com els fons que es recollien de les revetlles benèfiques que es feien el mes d'agost.

L'estiu de 1954 es va fer tot un "Mes Pro-Hospital", durant el qual es va inaugurar el Quiròfan.

Al mateix temps, es van establir concerts amb la Germandat de la Unió Palamosina i amb la Quinta de Salut l'Aliança. La germandat, fundada el 1861, comptava llavors amb uns quatre mil cinc-cents associats i cobria subsidis diversos. Era entitat col·laboradora del "Seguro obligatorio de Enfermedad (SOE)". Pel que fa a l'Aliança, el 1957 es va signar un contracte de serveis.

Als anys setanta es duen a terme obres d'ampliació, que creen conflictes de propietat entre el Patronat i l'Ajuntament. L'any 1972 aquest últim rep, de forma oficial, de part de l'Estat, la propietat de l'edifici. El 1974 es construeix la segona planta de l'edifici amb 17 habitacions més.

L'any 1981 marca l'origen d'un procés de transformació. Coincideixen com a factors desencadenants la imatge únicament d'asil que presentava l'hospital i el dèficit d'assistència de la Seguretat Social a la comarca. Sorgeix, doncs, un debat públic en el qual participa decisivament l'equip mèdic del centre, que reclama el pas de l'hospital a centre d'aguts, amb l'establiment d'un concert amb el sistema públic. Al mes de novembre, el Patronat acorda l'edificació d'un hospital d'àmbit comarcal al costat de l'hospital existent.

L'any 1983, es fa el desplegament del Mapa Sanitari de Catalunya, el qual especifica clarament que a aquesta zona li correspon un Hospital d'utilització pública. Al mateix any, l'Ajuntament dóna suport al projecte del nou hospital, cedeix els terrenys i els requalifica. També en aquest any s'aproven els nous estatuts de la Fundació, amb un nou objectiu: prestar serveis sanitaris i socials a la comarca del Baix Empordà. Més tard, al 1985, la Generalitat de Catalunya crea la XHUP (Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública), i l'Hospital de Palamós ja hi és inclòs des del començament.

El 1984 comencen les obres, finançades en part important per la Generalitat. Entre 1985 i 1990 es posen en funcionament els diferents serveis del nou hospital. Des d'aleshores, el centre ofereix serveis sociosanitaris (a la part antiga, reformada l'any 1991) i d'atenció a malalts aguts, al nou edifici.

L'any 1994 es constitueix el Consorci Assistencial del Baix Empordà, que és una empresa pública formada per l'Hospital de Palamós i el Consell Comarcal del Baix Empordà, que gestiona l'Atenció Primària reformada que hi ha a la Comarca (llevat de l'ABS Sant Feliu de Guíxols). Un dels principals motius pels quals l'assistència es projecta a l'exterior és l'afluència massiva de visitants que rep la comarca durant la temporada turística. S'inicia la gestió de les ABS, l'ABS Torroella (1993), l'ABS La Bisbal (1994), l'ABS Palafrugell (1997) i l'ABS Palamós (2000).

També cal tenir en compte que fins no fa gaire temps, per ésser visitat per un especialista, calia desplaçar-se a Girona, i ara, totes aquestes especialitats es varen integrar a la comarca, amb la qual cosa es va fer palesa una manca d'espai a l'Hospital, que se solucionarà definitivament amb el nou Pla Director.

Com a fets destacables a l'Hospital, es crea la Unitat d'Hemodiàlisi l'any 1991 i la Unitat de Medicina Hiperbàrica l'any 1994, i es realitzen obres d'ampliació i millora els anys 1999-2000 i els anys 2009-2010.

El 2001 es constitueix l'agrupació d'interès econòmic formada per l'Hospital de Palamós i el CABE, anomenada "Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, AIE", per tal d'adaptar-se a les necessitats canviants de l'entorn. Per aquest motiu, al mes de maig es van unificar a nivell de tota l'Entitat les tres línies assistencials existents (Atenció Primària de Salut, Atenció Sociosanitària i Atenció Especialitzada), la gestió operativa, i els sistemes d'informació i d'avaluació, entre d'altres. L'objectiu de la unificació era avançar cap al futur mitjançant un sistema integrat de gestió.

El 2005 es posa en marxa el centre sociosanitari Palamós Gent Gran, que consta de: unitat de llarga estada, unitat de mitja estada, unitat de residència assistida, centre de dia i hospital de dia.

Mitjançant convenis de gestió, el 2009, assumim les residències assistides Sant Feliu Gent Gran, Palafrugell Gent Gran, i Residència Surís (SFG).

També el 2009 es crea l'empresa d'hoteleria Emporhotel, per proveir els serveis de restauració, cafeteries, bugaderia i neteja dels diferents centres del grup. I el 2011, es crea l'empresa Emporsis, per proveir els serveis d'informàtica als diferents centres del grup.