Publiquem resultats rellevants sobre els costos sanitaris dels pacients amb demència

La prestigiosa revista Journal of Alzheimer’s Disease (factor d’impacte 4.0) acaba de publicar en open access l’article científic signat pel nostre investigador del GRESSIRES José M. Inoriza, A 14 year longitudinal analysis of healthcare expenditure on dementia and related factors (estudi DEMENCOST).

Aquest estudi té per objectiu descriure i quantificar la despesa sanitària directa i la seva evolució des de tres anys abans i fins a deu anys després del diagnòstic de demència, comparat amb un grup aparellat sense demència, i té com a coinvestigadors als també membres del GRESSIRES Marc Carreras de la UdG i Jordi Coderch; Oriol Turró de l’Institut de recerca Fundació Salut Empordà, Marc Sáez del GRECS UdG, i Josep Garre de l’IDIBGI.

Antecedents:
El gran nombre de casos de demència produeix una gran pressió sobre els serveis d'atenció sanitària i social, cosa que requereix una planificació eficient per atendre les necessitats dels pacients mitjançant infraestructures, equipaments i recursos econòmics, tècnics i personals ajustats a les demandes. L'anàlisi de les demències requereix estudis amb una caracterització molt precisa dels pacients, tant de la malaltia com de les comorbiditats presents, i un seguiment a llarg termini dels pacients en aspectes clínics i patrons d'utilització de recursos i costos generats.

Mètodes:
Disseny de cohort retrospectiva amb seguiment de 6 a 14 anys. Es van estudiar 996 persones amb demència (PwD) i 2.998 controls aparellats per edat, sexe i comorbiditat. Aquest treball adopta la perspectiva del proveïdor com a perspectiva d'anàlisi i fa referència als costos realment incorreguts en la prestació dels serveis. Es van calcular i modelitzar els costos agregats i els components per pacient i any.

Resultats:
La despesa sanitària total augmenta a les PwD a partir de l'any del diagnòstic i a cadascun dels 7 anys següents, però no després. L'estat de salut i mortalitat són factors explicatius de l'evolució dels costos directes. La demència per si sola no és un factor estadísticament significatiu per explicar les diferències entre grups.

Conclusions:
El cost directe incremental de la demència pot no ser tan alt o tan llarg com suggereixen els estudis amb un seguiment relativament curt. La demència tindria un impacte en l’augment de la càrrega de malaltia i la mortalitat.

Podeu llegir l’article sencer en el pdf adjunt i veure les figures i taules també en el document que us adjuntem.